Mobbing en les universitats

A la llista de llocs on el fenomen del mobbing s’ expandeix com una epidèmia es troba en el sistema sanitari, l ‘exèrcit, l’ Administració Pública i, per suposat, la Universitat.

La absència habitual de responsabilitat i la impunitat de las actuacions dels assajadors són factors fonamentals per a que aquesta situació la pateixin cada dia més treballadors.

Son àmbits laborals amb una estructura molt rígida, amb nivells de jerarquia verticals on la consecució dels objectius son comunicats com si fossin ordres i no ha hagi possibilitat d’ intervenir durant la pressa de decisions.

Aquesta organització perjudica als treballadors que més destaquen per la seva eficàcia doncs són vists per les seves superiors com una amenaça al seu estatus i es dediquen a fer-los la vida impossible.

En el cas concret de la Universitat destaquen informes amb el presentat per les universitats gallegues que reflecteix que el 25% del personal sofreix mobbing. En aquestes xifres destaquen els funcionaris i les dones com els més perjudicats (el 70% de les víctimes són femenines).

Un estudi realitzat pel professor Iñaki Piñuel en la Universitat d'Alcalá i centrat en el col·lectiu docent reflecteix que més de la meitat del professorat havien afirmat ser víctimes del *mobbing i són precisament els agredits els quals es pensen que són els quals desencadenen la situació per la qual passen. Un 17'3% dels acorralats creuen ser-los per no haver-se sotmès al xantatge, un 15'8% atribueix el seu calvari a les enveges o gelosia professional despertats en els seus companys i un 11'5% opina que la seva persecució es va iniciar després de solidaritzar-se amb tercers.

Segons un recent informe, presentat en unes jornades sobre Assetjament moral en l' àmbit laboral de la Universitat de Valladolid celebrades el 3 i 4 de març de 2006, es posa de manifest que el 2'5% dels treballadors de Castella-Lleó sofreix mobbing i una de les conclusions a les quals s'han arribat en aquestes conferències és que és necessari detectar possibles actituds il·lícites en els diferents centres de treball com poden ser l’agressió verbal o psíquica i denunciar-les per a evitar que aquestes accions es generalitzin.

L’estructura organitzativa de la universitat establerta en departaments permet que no existeixi un responsable clar que assumeixi les responsabilitats de les accions empreses i moltes vegades la persona encarregada d’ocupar la funció de la direcció sol ser un gestor que funciona a força de vots i nomenaments i que no sol no ha d’ haver de justificar les seves actuacions més que d' una manera formal. Aquestes són les causes que, amb el temps, donen lloc a la creació de normes implícites i estructures de poder informals i paral·leles que perduren més enllà dels mandats dels claustres *universitaris. al final actuacions tipificades com assetjament s’acaben veient com  una cosa normal i no es canvien.

D'altra banda, la Universitat de Còrdova va aprovar recentment un protocol d' actuació per a proporcionar suport institucional a les víctimes en el qual s’ofereix protecció a la identitat de les víctimes perquè puguin denunciar sense por de represàlies per part dels assajadors.